Parlem de comunitat educativa i ho fem tenint en compte la perspectiva d’aquelles persones i professionals que hi treballen diàriament per acompanyar en els diferents processos d’aprenentatge als infants i les joves. Entenem aquesta des del marc de l’educació formal a l’escola, l’educació no formal en el conjunt de les activitats del lleure educatiu fins a l’educació informal des de casa i l’entorn social més proper de l’infant.
Al nostre territori, des de fa molts anys, les entitats de lleure han creat espais comunitaris i d’aprenentatge basats en l’educació en valors, convertint-se en referents educatius per a gran nombre de persones.
Des de l’escola es treballa contínuament perquè els infants puguin gaudir d’altres espais d’aprenentatge fora de l’aula. Aquests espais, consolidats al llarg dels darrers anys són, entre altres, les cases de colònies.
Les cases de colònies s’emmarquen en l’espai de trobada comunitari i de participació amb una proposta àmplia per aprofundir com a complement del treball curricular de l’educació formal durant el curs escolar.
Més enllà de la proposta complementària al currículum escolar, són l’espai ideal per crear una bona sintonia de grups fora de l’aula i en un espai natural, on es barregen múltiples activitats que permeten a l’individu gaudir d’una experiència gratificant per al seu desenvolupament social, cultural i humà.
Aquesta experiència és l’aposta del conjunt de la comunitat educativa perquè els més petits i no tan petits puguin gaudir del lleure a través d’una forma diferent d’aprendre.
La situació de confinament i aïllament social actual, on els balcons i els menjadors de casa han substituït els patis, carrers i places, posa de manifest la importància d’articular espais de lleure, diversió i aprenentatge alternatius als que s’ofereixen des de l’escola.
Són justament aquests espais on poden expressar-se amb naturalitat; aprenent cada dia dels adults que els acompanyen, de la monitora de menjador que fa jocs a l’hora del pati, de la mestra que fa les matemàtiques amb una activitat innovadora a l’aula, de la monitora que els rep amb els braços oberts quan arriben a la casa de colònies.
En un moment com ara necessitem l’acompanyament de l’entorn social de proximitat per poder fer tot plegat més lleuger i sostenible. L’educació en el lleure és una clara aposta per generar espais segurs de diversió, entreteniment i aprenentatge, a través de la transmissió de valors i principis com la solidaritat, el respecte a la diversitat, la igualtat i l’amistat, entre d’altres.
De ben segur que superarem les barreres d’aquesta crisi, tornarem a omplir les aules d’aprenentatge i coneixements, els patis de jocs i les cases de colònies tornaran a estar més vives que mai. Farem un esforç per preservar tot el capital humà i social del nostre entorn, conservant els espais amb la màxima qualitat i cuidant la feina de tants educadors i educadores que durant tot l’any treballen i gaudeixin fent una tasca social, educativa i viva essencial en la trajectòria educativa dels i les nostres nenes, adolescents i joves.
Per nosaltres i per ells, ens retrobem aviat a les aules, als patis i a les cases de colònies.
By: Oriol Piqueras Argemí
